Costums arrelats a la Vila

Des de la dècada dels anys quaranta del segle XX, els Reis d’Orient realitzen puntualment la seva cavalcada a Sarral. L’estada reial s’allarga de la nit del dia cinc al sis de gener, moment en que ses majestats realitzen el repartiment de regals a totes les cases de la vila.

La diada de Quintos -antigament vinculats a la seva entrada al servei militar obligatori-, els nois que arriben a la majoria d'edat s'abillen amb vestit, corbata i barret i protagonitzen una de les festes més emblemàtiques de Sarral. La festivitat va començar l'any 1942 quan els joves de la població van decidir encapçalar els tradicionals Tres Tombs de Sant Antoni Abat i organitzar una festa per recaptar fons davant la imminència del servei militar.

 A més de la curiosa dualitat patronal i protectoral de Sant Abdó i Sant Senen i Sant Cosme i Sant Damià, el fet religiós més singular de Sarral és la celebració de la processó de l’”Encuentro”. El diumenge de Pasqua es fan dues processons, una d'homes i una de dones. Les feligreses porten la imatge de la Verge dels Dolors i els homes el Sant Crist Ressuscitat. Les dues comitives conflueixen a la plaça, porxada, del Padreny, on es canta una cançó religiosa tradicional que enfonsa les seves arrels en el segle XVII. Són els següents:



Verge i Mare del Senyor,
on aneu a trenc d'albada,
tota trista i endolada,
tan colpida de dolor?

Cerco el Fill, el meu amor.
Vaig a l'hort que hi ha al Calvari.
Qui em des ales per anar-hi!
Si el puc veure, quin honor!

Doncs jo sóc el missatger
que del cel us envia:
vestiu-vos de galania,
deixeu dols, canteu a pler.

Pugeu, Reina Sobirana,
vora el fill, al setial.
Tot el cel se us esbatana,
fruïu ja del Goig Pasqual!



Un altre costum no tan secular però també tradicional és l'encesa de la foguera de Sant Joan pel Joan de més edat de la Vila.